Atenció Premi Ictineu 2011
Us convido a formar part del jurat del Premi Honorífic Ictineu 2011 de literatura fantàstica, de ciència ficció i terror en català o traduïda de novel.la i conte. I no només perquè dos dels meus contes siguin candidats ( tot i que ja m'estaria bé jejeje: si teniu ganes i paciència per llegir-los els podeu descarregar aquí) si no perquè la primera fase és oberta a tot hom i la millor manera que el premi no caigui ens mans de traduccions de betsellers es gràcies als vostres vots. No cal haver llegit tot, només cal dir que t'ha agradat del que has llegit aqust darrer any dels que son candidats. Si voleu veure la llista de candidats podeu veure aquí la web i el sistema és molt fàcil. Teniu temps fins l'agost i només heu de dir quins llibres o contes publicats al 2010 en català que hagueu llegit i que siguin candidats us agraden més. Participeu....
Una bona sèrie de Ciberpunk: una distopia ben treballada.
Novedades!!!! II Premi Ictineu 2010 Un Premio importante porque difunde las obras de género de fantasia, ciència ficción y terror, en catalán o traducidas, y dada la poca importancia editorial que tiene el género en nuestro país cualquier de estos tipos de iniciativa es loable.
Novedad! Edición del Tercer número de la revista Catarsi! en donde se pueden enviar relatos y dibujos sobre narrativa de fantasia, terror, y ciència ficción en cualquier idioma, la revista es en catalán peró despues de pasar por el comité de selección si el relato o dibujo es aprovado el texto es traducido y publicado. De nuevo esta iniciativa iniciada el Sant Jordi pasado por Ter_cat viene a llenar el espacio que necesitamos los escritores de genero para poder publicar y promocionarnos. Adelante, animaros a probar. Escribir al email: catarsifanzine@gmail.com
Taula rodona sobre literatura de
ciència-ficció i fantasia
escrita en català i per dones
A mitjan any passat, el periodista Josep Lluís Blàzquez deia en una emissió a iCat fm que "la tradicional queixa que a Catalunya no hi ha bons autors de ciència-ficció i fantasia comença a ser cada dia menys certa". I, com a mostra, comentava dues novetats recents de Pagès editors: Iskander i La mutació sentimental.
La notícia propicià un intercanvi de missatges entre les dues autores de la primera novel·la, Alícia Gili i Sílvia Romero, l'autora de la segona, Carme Torras, i el mateix periodista, intercanvi que desembocà en un petit debat a la xarxa sobre si la fantaciència -terme també objecte de discussió- que escriuen les dones mostra trets diferencials respecte a l'escrita pels homes.
Val a dir que el tema no és intranscendent, i les opinions són controvertides, així que el debat s'allargà fins al passat 12 de maig, en què els diferents contertulians es reuniren amb la sociòloga Desiré Rodrigo en una taula gens rodona de l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés al barceloní Portal de l'Àngel, per obrir la discussió a tothom qui s'hi volgués afegir.
Hi assistiren trenta-cinc persones, amb un percentatge molt similar d'homes i dones, i el predomini femení a la ponència s'equiparà amb un major nombre d'intervencions del contingent masculí en el torn de paraules.
Dins l'entramat d'idees que s'exposaren anaren sorgint alguns punts recurrents, com que la ciència-ficció permet bastir nous mons i explorar-hi sistemes socials alternatius, amb relacions de poder diferents, nous sistemes de parentiu, de races, de classes socials, i fins permet una redefinició del concepte de cos que porta a la connexió del gènere literari amb alguns discursos feministes. O, des d'una altra perspectiva, pot veure's com la possibilitat de despullar l'ésser humà de tots aquests condicionants històrics, polítics, físics i biològics, i estudiar les emocions pures de la naturalesa humana davant de reptes insòlits. Pel que fa al vessant més fantàstic, es proposà la recuperació d'algunes criatures de la mitologia catalana, com els donyets, els tombatossals, els martinets, els nyitus, els minairons i, en especial, les dones d'aigua i també la cocollona, que és un ésser meitat cocodril, meitat papallona, que viu al llit del riu Onyar al seu pas per Girona. També es destacà l'interès del concepte de monstruositat com allò que se surt de la norma. S'esmentaren algunes escriptores pioneres en la temàtica de la taula rodona com, entre d'altres, Rosa Fabregat, Montserrat Julió i Montserrat Galícia, aquesta última present a la sala, i una veu autoritzada d'entre el públic féu una documentada crida a evitar el victimisme dins del gènere, tant pel que fa a la llengua com a l'autoria femenina.
Després de més d'una hora i mitja d'animada conversa, es clogué l'acte amb la conclusió que si hi ha trets masculins i femenins d'escriptura, no es corresponen necessàriament amb el sexe de l'escriptor, sinó que s'hi troben en diferent manera en cada autor/a. I aquesta és la "his/her-tory", en llenguatge políticament correcte, segons la divertida aportació d'una de les persones allí reunides.
Carlos Castro y Alícia Gili unieron sus esfuerzos en compartir relatos de literatura fantastica ya hace algunos años.
De ellos han surgido varias novelas. Muchas sin publicar, cuentos y narraciones que a través de esta pàgina compartiremos con vosotros. Esperamos vuestros comentarios.
Gràcias y saludos a la fantasia y la imaginación
Si quieres acceder a su primera obra publicada en ebook clica aquí:
Dins l'entramat d'idees que s'exposaren anaren sorgint alguns punts recurrents, com que la ciència-ficció permet bastir nous mons i explorar-hi sistemes socials alternatius, amb relacions de poder diferents, nous sistemes de parentiu, de races, de classes socials, i fins permet una redefinició del concepte de cos que porta a la connexió del gènere literari amb alguns discursos feministes. O, des d'una altra perspectiva, pot veure's com la possibilitat de despullar l'ésser humà de tots aquests condicionants històrics, polítics, físics i biològics, i estudiar les emocions pures de la naturalesa humana davant de reptes insòlits. Pel que fa al vessant més fantàstic, es proposà la recuperació d'algunes criatures de la mitologia catalana, com els donyets, els tombatossals, els martinets, els nyitus, els minairons i, en especial, les dones d'aigua i també la cocollona, que és un ésser meitat cocodril, meitat papallona, que viu al llit del riu Onyar al seu pas per Girona. També es destacà l'interès del concepte de monstruositat com allò que se surt de la norma. S'esmentaren algunes escriptores pioneres en la temàtica de la taula rodona com, entre d'altres, Rosa Fabregat, Montserrat Julió i Montserrat Galícia, aquesta última present a la sala, i una veu autoritzada d'entre el públic féu una documentada crida a evitar el victimisme dins del gènere, tant pel que fa a la llengua com a l'autoria femenina.
